ÀMBIT PSICOSOCIAL

El terme psicosocial està dit per la psicologia social una de les quatre branques de la psicologia. Aquesta estudia de quina manera els pensaments, comportaments i sentiments de les persones es veuen influenciats per les altres persones.

En aquesta entrada en centrarem a explicar la importància d’un bon desenvolupament socioemocional i afectiu i recomanacions per a la família.

El desenvolupament infantil, durant els primers sis anys de vida, és molt important pels infants i això provoca que pares, mares, familiars, tutors legals o cuidadors siguin un pilar fonamental.

1. Aferrament

Aquest concepte s’estableix el primer any de vida i té a veure amb la relació que estableix un nen o una nena amb una persona o varies (que tenen cura d’ells/es habitualment). Això dóna lloc a una relació emocional i implica sensibilitat per part del cuidador cap al nen/a i un caràcter sincrònic i mutu de la interacció.

Exemple d'aferrament. Imatge extreta de: http://cie2emocionslorenafernandez.
blogspot.com.es/2014/01/dia-1312014-el-vincle-daferrament.html

Tipus:

La majoria dels infants (65-70%) el seu aferrament és segur, això implica que poden explorar amb ajuda i cerquen el contacte i la proximitat.  

Entre el 10-15% dels infants són insegurs o ambivalent, aquests els és indiferent l’entorn tot i que tenen una ansietat intensa en la separació. 

Entre el 10-12% dels infants són desorganitzats, aquests es senten desorientats i tenen conductes confuses i contradictòries. 

El 20% dels infants són insegurs evitatius, aquests tenen conductes d’aproximació-evitació i estereotipades.

Evolució:

En la següent imatge podem veure l'evolució de l'aferrament:

2. La família com a principal context de socialització

Pels infants, la família és el context més habitual on els nens i nenes creixen i es desenvolupen.

Per això, destaquem que la família ha de sociabilitzar-se el millor possible amb l’infant per a poder desenvolupar bé la personalitat, les emocions el autoconcepte i l’autoestima.

Sociabilització família. Imatge extreta de:
 https://sites.google.com/site/lasonrisadeunninoespejodelalma/

Els pares i mares podeu tenir un comportament d’afecte i comunicació o de control i exigència. El primer destacaria uns pares i mares amb to emocional i càlid, pares que animen la participació i expressió dels fills. El segon destacaria uns pares i mares exigents i disciplinaris.

En la següent imatge veurem les quatre tipologies d’estils educatius:

Estil democràtic: Els pares i mares democràtics mantenen una relació afectuosa i comunicativa amb els seus fills, també són exigents, solen establir normes coherents i inciten els seus fills a nous reptes.

Així doncs els infants amb pares democràtics presentaran les següents característiques: alta autoestima, poden afrontar noves situacions amb confiança, són persistents en les tasques que emprenen, tenen competència social i autocontrol.

                                          

Estil autoritari: Els pares i mares autoritaris mantenen un elevat control i exigència, baix afecte i comunicació, no mostren el seu afecte cap als infants, les normes són imposades sense raonar-se, s’empara el càstig i l’amenaça.

Així doncs, els infants amb pares autoritaris presentaran les següents característiques: baixa autoestima, poc autocontrol, submisos i obedients, poc hàbils relacions socials i poden presentar conductes agressives.

Estil permissiu: Els pares i mares permissius mostren alt nivell d’afecte i comunicació, absència de control i exigències de maduresa, poc propensos a establir normes i poques exigències pels seus fills.

Així doncs, els infants amb pares i mares permissius són més alegres i vitals, immadurs, incapaços de controlar els impulsos i poc persistents en les seves tasques.

Estil indiferent: Els pares i mares indiferents mostres nivells baixos de d’afecte i comunicació, i control i exigència. Poca implicació a la criança, relació freda i llunyana, poca sensibilitat cap al nen, absència de normes i exigències.

Així doncs, els infants amb pares i mares negligents tenen problemes d’identitat i baixa autoestima, no solen assumir les normes i són pocs sensibles a les necessitats dels altres, són vulnerables i propensos a viure conflictes personals i socials.

3. Desenvolupament de la personalitat

Aquí comentarem tres teories clàssiques (Freud, Erik Erikson i Wallon) sobre el desenvolupament de la personalitat dels infants.

Desenvolupament personal. Imatge extreta de:
http://ariadnafreud.blogspot.com.es/

Freud diferencia 5 etapes en el desenvolupament de la personalitat, explicarem les tres etapes corresponents fins als 6 anys:

Etapes	Descripció
Oral (0-18 mesos)	A través de la succió, el nen va interpretant parts del món del exterior. Personalitat dependent, insegura, passiva, ansiosa... Apareix el primers “jo”.
Anal (18 mesos – 3 anys)	Aquesta etapa important pel control dels esfínters, importa molt les activitats educatives dels pares. Es va configurant el jo. Es comença a establir el “superjo”. Personalitat obstinada, ordenada, hostil, impositiva...
Fàl·lica (3-6 anys)	Els infants senten interès pels seus òrgans genitals. Es descobreixen les diferències sexuals. Es dona complex d’ Edip i d’ Electra. Personalitat dependent, narcisista, inadaptada i incapaç de mantenir relacions sexuals madures.

Un altre autor que destaca fou Erik Erikson que identifica cada etapa del desenvolupament emotiu per la classe de crisi psicosocial  que pugui produir-se:

1.    0 a 18 mesos: Confiança bàsica vs. Desconfiança
2.    18 mesos a 3 anys: Autonomia vs Vergonya i Dubte
3.    3 a 5 anys: Iniciativa vs. Culpa

Per acabar, Wallon que destaca una sèrie d’etapes:

1.    Etapa sensomotor (0-3 anys): Aquesta etapa és forma la diferenciació entre el “jo” i el “ no jo”, adquireix consciència de les diferències que hi ha entre les seves accions i les dels altres i adquireix consciència del que es seu i dels altres.

a.    Fase de la impulsivitat motriu (0-6 mesos)

b.    Fase emocional (6-12 mesos)

c.    Fase sensomotor projectiva ( 1 a 3 anys)

2.    Etapa del personalisme (3 a 6 anys): Aquesta etapa és forma plenament el “jo”, es defineix la personalitat infantil i és l’estadi del personalisme.

a.    Fase d’oposició (3 anys)

b.    Fase de gràcia (3-4 anys)

c.    Fase d’imitació dels models d’adults ( 4-5 anys)

3.    Etapa categorial ( 6 a 11 anys)

4.    Etapa de la pubertat i l’adolescència ( a partir dels 11 o 12 anys)

Així doncs amb aquestes 3 explicacions podem veure que l’etapa dels 3 als 6 anys suposa certa conflictivitat en les relacions quotidianes, ja que és l’edat que desenvolupen la identitat pròpia, el desig  de ser un mateix i de posar en pràctica l’autonomia recentment adquirida.

4. Coneixement de sí mateix

En aquest apartat parlarem dels següents conceptes: autoestima i autoconcepte.

L’autoestima té a veure amb la visió que té cada persona de si mateix. Les metes que es proposa podran ser positives, si ho aconsegueix, o negatives, si no ho fa.

Els infants (4-7 anys) necessiten sentir-se valorats pels seus pares per a poder valorar-se a sí mateix, ja que l’autoestima és multi dimensional, en aquestes edats, i fa referència a quatre dominis: competència física, competència cognitiva-acadèmica, acceptació per part d’iguals i acceptació per part dels pares.

Exemple d'autoestima pares i mares. Imatge extreta de:
http://coacheduardosanchez.blogspot.com.es/2012/08/autoestima-para-los-hijos.html

Així doncs, si voleu que els infants quan són petits tinguin una alta autoestima cal que els ajudeu amb les metes que es proposen i que els valoreu per cada cosa que duran a terme.

El conjunt de característiques individuals que emprem per a definir-nos i diferenciar-nos dels altres, s’anomena autoconcepte. També és la imatge que tenim de nosaltres mateixos.

Exemple d'autoconcepte. Imatge extreta de:
 http://psidesarrollo3equipo2.wikispaces.com/TEMA+4

Els infants tenen un autoconcepte poc coherent, arbitrari i canviant. És, defineix a partir de característiques físiques i amb termes globals.

5. Desenvolupament emocional

Els infants cap al segon i tercer any de vida desenvolupen les emocions bàsiques: alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por i ansietat. A partir d’aquestes edats, comencen a formar-se algunes més complexes com poden ser: vergonya, orgull i culpa.

Exemple de felicitat d' un bebé. Imatge extreta de
 http://www.hola.com/noticias-de-actualidad/12-07-2013/101253/

Entre els 3-4 anys ja comencen a dominar el llenguatge i això provoca que puguin dir: estic trist, tinc por...

Les emocions és, van desenvolupant, comprenent i prenen el control al llarg de l’etapa. Podem dir que dels 3-4 anys els infants saben que determinades situacions causen unes emocions i ja dels 4-5 anys els nens poden contextualitzar les emociones.

6. Joc                                                                         

El joc és l’activitat més important dels nens/es. A partir del joc, els infants es diverteixen però és l’ eina que utilitzen per aprendre. El joc no és una pèrdua de temps, és fonamental pel seu estat. Un infant que juga estarà sa mentalment, físicament i emocionalment.

Exemple de joc amb infants. Imatge extreta de:
http://blocs.xtec.cat/lamiraculosa1314/projecte-educatiu-2/projecte-educatiu/

El joc és voluntari i espontani, produeix plaer com a activitat, hi ha un predomini dels mitjans sobre els fins i està regit per una motivació intrínseca.

I

Destreses socials

Els nens i nenes juguen i poden fer-ho sols, per parelles... Per això podem diferenciar:

1.    Joc solitari: un nen/a juga sol.

2.    Joc d’espectador: un nen/a mira mentre els altres juguen.

3.    Joc en paral·lel: els infants juguen amb joguines semblants, no interactuen.

4.    Joc associatiu: els infants interactuen, observant-se i compartint els materials, però el seu joc no és mutu ni recíproc.

5.    Joc cooperatiu: els infants juguen junts, creant i elaborant una activitat conjunta i respectant els torns.

Exemple de joc en paral.lel. Imatge extreta de:
 http://www.permisodepaternidad.com/el-juego-paralelo-aprendiendo-socializar-2410.html

Per acabar, el joc es un context molt favorable i el millor per  a desenvolupar conductes socials. És fonamental que el joc es doni entre iguals, així que els adults han de deixar que els infants interactuïn entre ells.