ÀMBIT COGNITIU

Benvolguts a tots i a totes! En aquesta pestanya trobareu informació sobre el desenvolupament cognitiu i lingüñistic durant la infantesa, dades que us seràn útils per tal d'adquirir i ampliar informació sobre el desenvolupament dels vostres fills i filles. Parlarem també de Piaget i Vygostky ja que són dos autors molt importants en aquest àmbit. Som-hi!

Us preguntareu a què ens referim si parlem de desenvolupament cognitiu. El desenvolupament cognitiu són les diverses transformacions que es donen durant el viatge de la vida. Gràcies a aquestes transformacions som capaços d'augmentar els coneixements i habilitats per poder percebre, pensar i comprendre les coses, cosa que facilita la resolució de problemes pràctics de la vida quotidiana.

Dintre d'aquest àmbit cognitiu ens endinsarem en un món a través del qual anirem descobrint coses. Dintre aquest món, hi trobem a dos personatges: Piaget i Vygostky. Són uns autors molt importants en les teories de desenvolupament i per tant, ens serà imprescindible conèixer que és el que aporta cadascú.

El primer, Piaget, explica la manera d'interpretar el món per part dels xiquets i xiquetes en diferents edats.

El segon, Vygostky, explica quins són els processos socials que influeixen en l'adquisició de les habilitats intel·lectuals. És a dir, com la societat ens influeix intel·lectualment.

Imatge extreta de: http://www.psicologiahoy.com/comparacion-piaget-y-vygotski/

Ara bé, centrem-nos únicament amb la teoria de Piaget. Va dividir el desenvolupament cognitiu en quatre etapes en les quals el pensament del nen evoluciona qualitativament, el que fa que cada etapa sigui diferent de les altres sense la possibilitat d'alterar el seu ordre ni d'ometre'n ninguna. Aquestes etapes són: 

• sensoriomotriu à dels 0 als 2 anys.  L'intel·ligència és pràctica i es relaciona amb la resolució de problemes a nivell d'acció

• preoperatori à dels 2 als 7 anys. L'intel·ligència passa a ser simbòlica, però les seves operacions encara no tenen una estructura lògica.

• operacions concretes àdels 7 als 11 anys. El pensament infantil ja és un pensament lògic sempre i quan s'apliqui a situacions d'experimentació i manipulació concretes.

• operacions formals à a partir dels 11 anys (a partir de l'adolescència). Apareix la lògica formal i la capacitat per superar la realitat utilitzant i verificant hipòtesis de manera exhaustiva i sistemàtica.

Un concepte que cal introduir per tal que després entengueu de què parlem, és la paraula "esquema" segons Piaget. Els esquemes són el conjunt d'accions físiques, operacions mentals, conceptes o teories amb les quals podem organitzar i adquirir informació sobre el món. A mesura que el xiquet o xiqueta va evolucionant en les etapes, millora la capacitat d'utilitzar esquemes complexos.

Un altre concepte a tenir en compte és la funció d'adaptació, que és la capacitat per ajustar les estructures mentals o conductes depenent de l'ambient. Tots els organismes naixem amb aquesta funció i es divideix en dos processos bàsics:

• L'assimilacióà utilitzar esquemes que ja tenim per incorporar noves informacions i ajustar-les a allò que ja coneixem.
• L'acomodacióà canviar els esquemes per adaptar-se a una situació nova.

Els éssers humans tendim a buscar l'equilibri per tal d'integrar les noves experiències en els nostres esquemes. Per mantenir aquest equilibri han d'encaixar les noves experiències amb els nostres esquemes. En cas contrari, es produeix un desequilibri que ens porta a la confusió. Mitjançant l'organització i l'adaptació, arribem a adquirir un aprenentatge.

Passem ara a parlar de la intel·ligència sensoriomotora. Us preguntareu què és. Bé doncs, la intel·ligència sensoriomotora és una pràctica dirigida a resoldre problemes mitjançant l'acció. Es divideix en sis subestadis:

• Subestadi 1 (0-1 mesos). Són adaptacions innates i exercitació de reflexos. No coordinen la informació dels sentits ni comprenen els objectes que observen. Poc a poc van adaptant la seva conducta a l'estimulació activadora d'alguns reflexes i, finalment, apareixen les primeres acomodacions gràcies a la diferenciació dels esquemes reflexos originals.

• Subestadi 2 (1-4 mesos). Són les primeres adaptacions adquirides (noves conductes) i esquemes simples. Repeteixen aquells comportaments plaents que han descobert per atzar. És un subestadi pre- imitatiu (contagi conductual) i no es cerca l'objecte amagat.

• Subestadi 3 (4-8 mesos). Coordinen esquemes simples i procediments a perllongar espectacles interessants. És casi un estadi intencional, ja que el xiquet/a busca repetir un efecte que ha obtingut per casualitat. Busquen si es pot veure parcialment un objecte (conservació de l'objecte) i imita deliberadament els gestos o sons familiars que pot veure o escoltar en sí mateix.

• Subestadi 4 (8-12 mesos). Coordina, combina i subordina esquemes que ja posseïa i els aplica a situacions noves (mobilitat). Les conductes tenen un propòsit definit. Hi ha un inici de l'acte intel·ligent, busquen l'objecte amagat i imiten aproximadament les accions i sons nous.

• Subestadi 5 (12-18 mesos). Descobreixen nous mitjans per experimentació acció. Els esquemes passen a ser més mòbils, cosa que permetrà una conducta d'experimentació activa i sistemàtica. Té un gran interès per les novetats i vol descobrir com funcionen les coses.

• Subestadi 6 (18-24 mesos). Interioritzen les accions i els primers símbols. Es substitueix la manipulació anterior per la representació mental i l'experimentació. Resolen problemes nous cognitivament per mitjà de l'acció simbòlica. Ja coneixen l'existència de l'objecte amagat (total conservació de l'objecte), fins i tot en desplaçaments invisibles. En aquest subestadi tenen  una creixent capacitat de representació mental, manifestada mitjançant la imitació diferida (imitació de models no presents) i amb el joc simbòlic.

Continuant amb Piaget, a continuació adjuntem un esquema que hem confeccionat nosaltres mateixes sobre l'etapa preoperacional (2 - 7 anys).

Passem ara a parlar del segon autor nombrat anteriorment: Vygostky. Aquest defensa que no es possible entendre el desenvolupament del nen si no es coneix la cultura on es cria. També pensa que el pensament de l'individiu no es deu a factors innats, sinó que són producte de la cultura i les activitats socials.

El coneixement es construeix entre les persones a mesura que interactuen. Les interaccions socials amb companys i adults que tenen més coneixements, són el mitjà principal de desenvolupament intel·lectual.

Aquest autor incorpora dintre dels conceptes fonamentals els següents:

Les funcions mentals

• Inferiors: amb les que naixem, determinades genèticament.
• Superiors: s'adquireixen i es desenvolupen a través de la interacció social i la cultura.Les habilitats psicològiques
• Les funcions mentals superiors es desenvolupen i apareixen en dos moments:

1.     Primer es manifesten en l'àmbit social
2.     Després en l'àmbit individual

El llenguatge

És l'eina psicològica que més influeix en el desenvolupament cognoscitiu. Distingeix tres etapes:

•  Parla social: per comunicar-se
• Parla egocèntrica: per regular la seva conducta i el seu pensament. Parlen en veu alta amb ell mateix quan realitza alguna tasca. És una parla privada.
• Parla interna: per dirigir el seu pensament i la seva conducta. Poden reflexionar sobre la solució de problemes.

Zona de desenvolupament proper

• Representa la diferència entre allò que el nen pot fer per sí mateix i allò que pot fer amb ajuda.
• Les interaccions amb els adults i amb els companys en la zona de desenvolupament proper ajuden al nen a assolir un nivell superior de funcionament.

Imatge extreta de: http://elotrobasket.blogspot.com.es/2011/12/de-la-teoria-del-andamiaje.html

Si parlem de la conceptualització del desenvolupament segons Vygotsky, podem dir que el desenvolupament és la transició d'activitats socials compartides en processos internalitzats. Què vol dir internalització? És el procés de construir representacions d'accions físiques externes o d'operacions mentals.

Els nens adquireixen els seus coneixements idees, actituds i valors a partir del seu tracte amb altres persones.

El discurs egocèntric té un paper important en el desenvolupament cognitiu: porta al nen cap a l'autoregulació, a guiar el seu propi coneixement i a la resolució de problemes.