Benvolgudes famílies!
Moltes vegades us hauran dit que el vostre fill o la vostra filla té la mateixa expressió facial que la seva mare o també que té el mateix mal geni que el seu pare. Tot seguit us explicarem allò que determina el comportament dels nens/es: l'innat i l'adquirit.
En primer lloc, cal que conegueu la definició sobre el comportament innat: és aquell que tenim al néixer i l'heretem a través de la informació genètica. No requereix cap aprenentatge específic per tal que es desenvolupi. Un exemple seria la necessitat de defensar-se davant algun perill (ningú ens ensenya a autodefensar- nos, sinó que nosaltres mateixos ens defensem).
D'aquest comportament, en deriven dues respostes: els reflexos i els instints.
La primera d'ambdues és la resposta involuntària que es duu a terme de manera automàtica davant d'un estímul. Un exemple de reflex seria quan el vostre fill/a es crema, apartarà la mà immediatament. La segona apareix amb el desenvolupament dels individus qual l'organisme està biològicament preparat i, com més complexos siguin els instints, portaran a actuar a la persona d'una determinada manera. Un exemple d'instint seria quan el vostre fill/a tingui gana, anirà a la cuina a buscar menjar, ja que l'estomac és l'estímul que el porta a actuar d'aquesta forma.
En segon lloc, cal que conegueu també la definició del comportament adquirit. Aquest és fruit de l'experiència i s'obté a partir de l'aprenentatge. Aquest aprenentatge es produeix a través del descobriment,
l'observació i la imitació de les conductes alienes o per la comunicació i l'ensenyament. Un exemple seria quan els vostres fills/es aprenen a anar en bicicleta.
Tal com hem dit anteriorment, el comportament adquirit és fruit de l'experiència. I quins factors poden influir en aquest tipus de comportament? De manera força directa podríem dir que hi intervé l'entorn o l'ambient que envolta als nens i nenes. En aquest entorn, inclouríem tot el que té contacte amb aquests: el context social, la població on viuen, els judicis de la societat que els envolta, la família, els amics...
Dit això, què creieu que té més pes sobre el comportament dels vostres fills: l'innat o l'adquirit? Els nens i nenes no naixen amb un recipient buit en espera a ser omplert, sinó que cadascun d'ells ja té alguns talents innats i una personalitat que desenvoluparà al llarg de la seva vida. Quan són petits, són com esponges que absorbeixen el bo i el dolent d'allò que els envolta i, en aquest cas, fem referència a allò que es va adquirint a mesura que passa el temps. Per això hem de crear un ambient favorable per tal que desenvolupin un comportament correcte.
Què necessiten els nens i nenes per tenir un bon comportament? Tal com acabem de comentar, necessiten un ambient favorable, però no serveix solament això, sinó que també se'ls hauria d'educar posant-los uns límits, que adquireixin rutines, que se'ls posi unes regles per complir, que se'ls doni responsabilitats...
Per això diem que és fonamental una bona educació.
Recomanacions pel desenvolupament dels infants
Benvolgudes famílies!
Aquest segon
article esta dedicat a donar recomanacions d’articles, webs, revistes i
llibres, on podreu trobar informació que us resultarà d’interès i podreu
ampliar coneixements sobre el desenvolupament dels vostres fills dels 0 als 6
anys.
En primer lloc seus recomana el document següent: - Guia per a pares dels 18 als 36 mesos: On es troba tot un recull de la col·lecció “Guia per a les famílies, la qual esta integrada per les publicacions del Departament que orienten els pares i mares en l’atenció educativa dels seus fills per afavorir-ne el procés evolutiu.
És un espai constructiu i de difusió obert a l’expressió de les pràctiques professionals al voltant de la població infantil de
I per finalitzar el llibre “Enseñame a hacerlo sin tu ayuda” inclou rutines de joc explicades pas a pas, i exercicis que tant el teu fill com tu podreu compartir i gaudir, amb el principal objectiu que el petit desenvolupi les aptituds més importants que aplicarà en la seva vida quotidiana. Presenta activitats, amb les quals aprendrà, per exemple, a botonar-se la camisa, a albirar el concepte dels nombres o a construir frases senzilles. Totes les propostes inclouen pautes i suggeriments amb un grau de dificultat que creix progressivament. Els projectes es basen en la filosofia Montessori, i estan dirigits a nens d'entre tres i cinc anys. Cap de les activitats és costosa ni porta massa temps. Aquesta guia pràctica es divideix en cinc capítols: comença per les aptituds quotidianes i el desenvolupament sensorial, i posteriorment se centra en el llenguatge, la concepció numèrica i els coneixements d'índole científica. T'ofereix l'oportunitat de percebre les necessitats del teu fill i d'involucrar-te en el desenvolupament de la seva coordinació, coneixement i autoestima.
Infància i
prejudici el qual està organitzat de la manera següent:
• Desmitificació
d’alguns prejudicis vigents en l’educació dels infants.
• Descobriments
d’Emmi Pikler sobre el desenvolupament de la infància.
• Evolució del
moviment i la lateralitat durant el primer any de vida
En segon lloc aquets dos enllaços web del Departament de
la Generalitat, on es desglossa pas a pas el procés de desenvolupament amb possibles
solucions i respostes a tots aquells petits conflictes i pors que apareixen,
amb l’arribada d’un nen a la llar familiar.
Crèixer amb tu:
- Guia per a pares
dels 0 als 18 mesos:
Com a pàgina web podriem destacar la següent:
En el cas de les revistes es recomana la revista digital “Viure
en família” de l’editorial Grao, aquesta revista forma part de la “fàmilia” de
la reconeguda revista a nivell professional
Guix infantil, tracta sobre la criança, educació, psicologia i salut dels mes petits de
la casa.
També voldria destacar “Desenvolupa”
la revista d’atenció precoç.
Per concloure, espero que
els articles, la web, les revistes i els llibres, us resultin d’interès
i us puguin ser útils al llarg d’aquest bonic viatge amb l’acompanyament dels
vostres fills.
Educació, responsabilitat de pares o mestres?
Benvolgudes famílies! Aquest tercer article que escriuré serà dedicat a educar. Quantes vegades heu escoltat que l’educació recau sempre amb els pares o amb els mestres? Quants cops heu vist un nen portant-se malament i els pares i mestres es dediquen a retreure’s qui dels dos ha d’educar. Així doncs, iniciem aquest article fent la següent pregunta: Educació, responsabilitat de pares o mestres?
Per començar, educar significa formar, ensenyar i instruir als infants per aconseguir el desenvolupament integral. No s’educa als nens per a ser bons estudiants i amb bones qualificacions sinó nens i nenes estimats, segurs i feliços. Per això, l’entorn familiar i el col·legi són els encarregats de formar l’ésser humà, amb l’objectiu de la formació íntegra i harmònica al llarg dels períodes de desenvolupament. És molt important que als primers anys de vida dels vostres fills, vosaltres com a entorn familiar, els eduqueu correctament perquè sereu la base principal. Per aconseguir-la cal desenvolupar la intel·ligència emocional, i a partir d’això, es podrà assolir el desenvolupament integral de l’ infant amb els mestres i vosaltres. És molt important que es tingui clar que educar forma part de mares, pares i mestres però el pilar fonamental sou vosaltres, els pares i mares.
Amb el pas del temps, els vostres fills o filles aniran creixent i adquirint uns hàbits, valors i costums que hauran aprés a casa. Aquests, han d’anar lligat amb els que aprendran a l’escola perquè pot provocar una relació interpersonal deficient i es pot arribar a estancar en un futur.
Per acabar, com es pot observar en la foto, els vostres fills i filles necessiten equilibri entre escola i la seva casa per educar-se correctament. L’objectiu dels mestres, pares i mares és que el nen/a tingui un bon desenvolupament personal, com ja s’ha dit anteriorment. Per això, en comptes de culpar-se un als altres de quina banda ho està fent malament a l’hora d’ educar al nen/a, cal unir-se i buscar solucions o maneres per millorar l’educació.
Espero que aquest tercer article us hagi agradat i us serveixi per entendre que en l’educació tots hem de ficar de la nostra part i que no serveix de res separar-se entre família i escola. Si l’educació és el pilar fonamental de cada nen, entre tots hem d’ajudar-los a tenir un bon aprenentatge.
Característiques de les pràctiques educatives escolars
Aquesta activitat l'hem realitzat en petits grups a classe i, la definició apareix anteriorment al treball.
Per començar, hem de buscar les diferències entre les dues imatges. La primera correspon a una aula de secundària i la segona a una d'educació infantil. Llavors, què podem diferenciar d'ambdues pràctiques educatives?
La segona part de l'activitat consisteix a diferenciar les pràctiques educatives escolars d'altres tipus d'activitats educatives. En el nostre cas, hem escollit les activitats educatives a un camp d'estiu. Per tant, les diferències són entre les pràctiques educatives d'educació formal (pràctiques educatives escolars) i les de l'educació no formal (pràctiques educatives a un camp d'estiu). Dintre de l'educació no formal, ens centrarem exclusivament amb el camp d'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada